Jun 5, 2012 in Articles en CATALÀ, Impremta, tipografia i cal·ligrafia, Noves tecnologies

L’altre dia un amic meu, professor d’anglès per a nens de primària i que també dóna classes per a preparar futurs docents d’aquesta llengua a la Universitat de Barcelona, quan li vaig preguntar quina era la seva opinió respecte a l’ús tecnològic en l’educació, em va respondre el següent:

“(…) jo diria que les noves tecnologies estan acabant d’implantar-se a les aules a tots els nivells (infantil, primària, secundària, batxillerat, formació d’adults i universitat). Cada dia és més freqüent l’ús d’ordinadors portàtils i de pissarres digitals interactives que faciliten enormement l’aprenentatge en tant que són una eina altament motivadora per a l’alumnat. Els continguts es transmeten ara més ràpidament i mitjançant vies diferents al tradicional del llibre de text o el llapis i el paper.
Les presentacions que un mestre pot arribar a fer a classe gràcies a l’ús de materials multimèdia no té res a veure amb la clàssica fotocòpia de ciclostil d’anys enrere. Llibres i enciclopèdies estan donant pas als e-books i cd-roms interactius on tant professor com alumne tenen accés a la informació d’una manera ràpida i eficaç. A una gran majoria de centres de primària les famílies ja no compren llibres de text a començaments de curs sinó que aquests es reutilitzen i serveixen d’un any per l’altre. A la universitat, la comunicació amb l’alumnat es fa a través d’entorns virtuals com ara plataformes tipus Moodle, blocs o wikis.
Podríem dir que els canals han anat canviant al llarg del temps i amb ells també la dinàmica de funcionament i les competències dels agents que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Ara bé, en els nivells més baixos (educació infantil i nivells inicials de primària), els àlbums de feines encara continuen sent un plat fort en tant que les famílies tenen la necessitat de veure i tocar tot allò que el seu fill/a ha fet a l’escola. En aquest sentit, el paper conserva encara el seu rol on pensament i llengua queden plasmats en ell independentment de quina sigui la tècnica artística emprada.”

Moltes gràcies Salva, valoro moltíssim la teva aportació.

Respecte a aquesta reflexió sobre la multimèdia a les escoles he d’afegir una vivència personal: recordo en un dels meus viatges a Mèxic (l’any 1999), a alguns pobles rurals de l’estat de San Luís Potosí, vaig veure per primer cop l’educació fomentada pel govern mexicà, la “telesecundaria” (alumnes asseguts a classe mirant cap una televisió). Em va impactar molt aquest fet i l’explicació que se’m va donar va estar que els alumnes aprenien més i de manera més ràpida les lliçons amb un element interactiu (imatge + so).

La instauració del món digital aporta coses bones però també de dolentes. Per a mi, un gran desavantatge és el poc ús que es fa ara de l’escriptura manual sobre paper (cada cop hi ha menys gent que es prengui una estona per escriure a mà). Els alumnes ja no saben el que és un “boli” i menys una ploma. Hem perdut el gust d’escriure… i amb això la nostra exclusiva manera de comunicar-nos. Referent a aquest tema tinc un article força descriptiu del moment actual en el qual vivim: “La importància de la cal·ligrafia clàssica i l’escriptura manual”.

Gràcies pel vostre interès en aquesta última part d’aquest tema. Podeu llegir-ne les altres dues a: Part I o Part II.

El paper por arribar a desaparèixer als centres educatius.

Comparte si te gusta, gracias | Comparteix si t'agrada, gràcies — ;-)