Abr 6, 2017 in Actualitat en disseny i cursos, Articles en CATALÀ, Disseny gràfic, Imatge corporativa i disseny de logotips

Ahir, dia 5 d’abril, vaig estar convidada a participar en el programa “Ben Trobats” de La Xarxa TV. Vaig exposar la meva visió, com a dissenyadora gràfica professional, sobre els símbols sexistes que ens envolten.

[Reproducció PARCIAL d’una de les intervencions = 2 min.]

Dissenyadora gràfica freelance Sara Mompart

[Reproducció SENCERA = 25 min.]

El tema que es va plantejar, durant la tertúlia dedicada a les dones, moderada per la Clara Armengol, va estar com la simbologia i els pictogrames quotidians fan clares diferències de gènere (masculí / femení).

D’altres assistents convidats foren:

– Ana Mª González Ramos > Doctora en Sociologia
– Carme Lluveras > Coach entrenadora de bàsquet
– Jordi Petit > Activista gay des de l’any 1977


Tema més comentat: Símbols dels serveis públics

Una de les qüestions de les quals es va debatre més fou sobre els pictogrames dels serveis públics.
Aquests símbols tan lineals, amb els quals estem tots molt familiaritzats, són els típics “figura masculina” + “figura femenina (amb vestidet)”.

Hi va haver divergències d’opinions al respecte, però sí que va aflorar un denominador comú entre tots els convidats: hem de canviar estàndards per tal d’assolir, de mica en mica, una major igualtat entre gèneres.
S’han de replantejar dissenys nous per a tots aquests símbols, alguns d’ells certament discriminatoris vers les dones.
Jo vaig opinar, com a dissenyadora gràfica experta en logos i icones, que no és una tasca fàcil, donat el fet que aquesta “educació visual”, adquirida i imposada des dels anys 70, costarà de canviar.

La lectura d’aquests símbols és molt ràpida, els tenim ja molt interioritzats. L’Ana també hi va estar d’acord, analitzant com el cervell respon a la informació visual rebuda quan ens topem amb aquests símbols diàriament.

Hem de trobar solucions!

No totes les dones porten vestits, o el cabell recollit… Cada cop es veuen més homes amb cues (en Jordi Petit va fer èmfasi en el fet que no hi ha encara massa homes amb faldilles).

Ja no és vàlid que hi hagi sempre el símbol del canviador de bolquers en els serveis de les dones, per dir un exemple.

Esperem que aquesta transformació a una “justícia de gènere” es vagi duent a terme com més aviat millor.

Ara ja podem trobar semàfors amb home+dona (no hi apareix sempre el pictograma de la figura masculina) a algunes ciutats que ja ho estan implantant.

Hi ha un article d’un crític britànic, expert en arquitectura, disseny d’espais i senyalística, Jonathan Glancey. Va escriure una petita memòria amb dades interessants i fotos curioses en referència a aquesta qüestió dels símbols en els serveis i lavabos públics. Si li voleu donar una ullada, el podeu llegir a:

The genius behind stick figure toilet signs (Versió original)

Cómo se hicieron tan universales los sencillos símbolos de los baños (Traducció al castellà)


Interessant d’analitzar: com “reben cerebralment” homes i dones els dissenys de logo

Com a dissenyadora gràfica, m’hauria agradat molt de comentar amb els/les assistents i plantejar una pregunta (especialment a l’Ana, com a sociòloga):

  • Per què les dones rebem tan diferent la informació que ens vol transmetre un logotip, o un símbol, o una icona?

Exemple:

He dissenyat més de 150 logotips, durant els meus 25 anys de professió en el Disseny Gràfic.

En el meu procés de disseny de logotips o logos per a marca personal… sempre presento bastants propostes, amb dues estètiques diferenciades a diferents nivells:

  1. Algunes opcions són amb formes i línies sinuoses, de traços suaus (molts cops creats a ma alçada i estil pinzell).
  2. També ofereixo dissenys més geomètrics, de vegades amb figures més agressives (punxes o triangles).

Curiosament, en un 95% dels casos, els clients “DONES” han apostat per un disseny de logotip sinuós, igual que els clients “HOMES” s’han decantat més per formes geomètriques.

Només en un 5% de casos hi ha hagut clients “DONES” que es quedaven amb un logo agressiu, per denominar-lo d’alguna forma, o bé… clients “HOMES” que han escollit un logotip clarament amb tocs femenins.

Potser aquest tema el podem debatre en una pròxima tertúlia a “Ben Trobats”. 😉


Resum personal i agraïments

Anar a la televisió a formar part d’aquesta tertúlia va estar una inoblidable experiència.

Compartir, aprendre i reflexionar amb tota la resta de persones convidades va ser molt enriquidor.

La Clara Armengol i la Clara Tena… són senzillament magnífiques. Em van fer sentir com a casa i van suavitzar molt l’impacte “del meu primer cop a la tele”.
Gràcies guapes, sou assertives i empàtiques.
Ho feu molt bé, noies!

El nostre grupet a Ben Trobats. D’esquerra a dreta: Clara Tena, Sara Mompart, Ana González, Jordi Petit, Carme Lluveras i Clara Armengol

Comparte si te gusta, gracias | Comparteix si t'agrada, gràcies — ;-)